6 diumenge durant l'any B
lectures
lectures
La lepra era una malaltia considerada molt perillosa i contagiosa en temps
de Jesús. És normal que en aquestes circumstàncies es prenguessin mesures molt
dràstiques per evitar el contagi.
En aquell temps, a més, es feia
una relació entre malaltia i pecat. La malaltia era conseqüència del pecat,
sigui el propi, sigui el dels avantpassats. Amb la lepra, aquesta relació era
més intensa degut a l’aspecte exterior de la malaltia.
El leprós, doncs, era considerat
impur. Era impur externament, però també interiorment. Com hem escoltat a la primera
lectura havia d’avisar clarament la seva condició, “escabellats
i amb vestits esquinçats”, havia d’allunyar-se de la gent i en cap cas
s’havia de deixar tocar per ningú. De la mateixa manera, el qui no era leprós
havia d’allunyar-se i no tocar un leprós.
Jesús i el leprós desobeeixen
completament totes aquestes prescripcions: el leprós s’apropa a Jesús, Jesús el
toca.
Aquestes lleis, encara que fossin
justificades, marginaven socialment el leprós. Jesús, que anuncia una bona
noticia d’un Regne on tothom hi té un lloc, no pot obeir una llei que exclou
algú.
Amb el leprós actuarà de la
mateixa manera que amb els altres malalts, endimoniats, recaptadors d’impostos,
dones de mala fama, infants, pobres… Els dóna la mà perquè s’aixequin i
recobrin la seva dignitat humana.
Quina és la realitat d’avui?
Quantes exclusions segueixen existint avui que la lepra ha estat vençuda. Els
malalts de SIDA sovint són tractats com si fossin leprosos; els qui han estat a
la presó, els immigrants, els refugiats, els infants de famílies pobres o
desestructurades, els sense-sostre... Quantes entitats s’han creat en els
nostre temps que tenen com a objectiu la lluita contra l’exclusió social.
Aquests exemples són interns, a
casa nostra. Però una situació semblant la descobrim en el mapa del món, en les
fronteres. Els països del Tercer Món no els tractem d’una manera semblant, i
els fem viure “fora del campament”
apartats, creant muralles, a Israel, als Estats Units o a Ceuta i Melilla? Els
centres d’internament d’estrangers en situació il·legal com el de la Zona
Franca a Barcelona no s’assemblen una mica a aquells poblats de leprosos
d’altres temps?
Sé que les problemàtiques són
complexes i que potser la solució no seria obrir totes les fronteres. Però tenim
l’obligació de fer el que calgui perquè les desigualtats que provoquen aquests
fluxos migratoris disminueixin. Que no els calgui venir a Europa perquè trobin
en els seus països condicions de vida dignes. No ens podem desentendre, en un
món globalitzat, pensant que és el seu problema i no el nostre. La història
recent està plena de fets, des de l’esclavitud a les colonitzacions o a la
neocolonització econòmica, per poder dir que no tenim res a veure amb la
situació que viuen els països del Tercer Món.
Seguir Jesús, ser cristià, no és
compatible ni amb el racisme ni amb les exclusions de persones o de pobles.
Jesús feia tot el contrari. Seguir Jesús és lluitar perquè les barreres
desapareguin, perquè la humanitat avanci cap a la unitat.
Combregar amb Jesús ens compromet
a viure en comunió amb la humanitat sencera.
La trobada del leprós i de Jesús
ens recorda també que allò que fa que l’home sigui impur no es troba en la
pell, ni en la condició social, ni en la religió que es professa. Que la
impuresa es troba dins del cor, allà on prenem decisions que fan mal als altres.
Que l’eucaristia ens ajudi a mirar dins nostre,
purificar el nostre cor perquè esdevingui un cor obert als altres, un cor que
estima i que fa el bé.